Ho escoltem en converses amb amistats i família, en fils de twitter, en bars i cafès. També a la universitat, a reunions de l’administració local, autonòmica, estatal i europea. Ho llegim en notícies, estudis i en llibres: el clàssic model turístic està esgotat. En via morta. És hora de canviar.
Les condicions laborals són molt millorables, poques empreses turístiques disposen de certificat de sostenibilitat, la idea que el turisme és beneficiós es va reduint anys rere any. La massificació, l’incivisme, l’estacionalització, i l’aglomeració estan cada vegada més al cor del debat turístic.
El cost social de les zones amb més turistització suposa un mercat laboral poc qualificat i mal pagat. I a les zones de major aglomeració, l’augment de preus, l’ambient de soroll, el consum d’aigua i el consum d’energia són qüestions que preocupen cada vegada més.
La pregunta és: de qui són els paisatges, les platges, camps, les muntanyes i els camins que ens envolten? Cada vegada més persones estan d’acord: s’ha de conciliar la vida del veïnat amb l’activitat turística, i hi ha d’haver retorn social. Perquè ja sabem que el mercat no s’autoregula i la mà invisible d’Adam Smith no existeix. Per tant, el turisme s’ha d’organitzar en democràcia, amb criteris de sostenibilitat ambiental, laboral i social.
Perquè potser encara no és del tot palpable, però és qüestió de temps: el turisme massiu, tal com l’hem conegut fins ara, està en procés de canvi. Les necessitats ambientals, socials i econòmiques del nostre present i futur cada vegada té menys espai per una transacció de béns i recursos purament economicista, que potser satisfà les butxaques d’uns pocs, però deixa un regust no del tot dolç a les persones visitants, a les persones propietàries, llogateres, a les treballadores en restaurants, comerços, bars i cafès i en el veïnat que acull.
Camí de transformació
Els límits ambientals, la justícia social i els nous valors culturals indiquen que ha arribat l’hora d’obrir un nou camí de transformació d’un sector importantíssim a Catalunya. Ha arribat l’hora de Som Turisme, per construir de forma comunitària, horitzontal i igualitària un escenari turístic sostenible i responsable. Per posar en marxa una cooperativa que treballi per dignificar i donar valor als territoris i a les persones que aposten per un paisatge turístic amb veritable vocació de trobada i intercanvi entre persones, que cuidi i dignifiqui el patrimoni natural i cultural, que sigui un model assequible que cregui en la justícia laboral.
Volem posar en marxa una línia de veritable economia col·laborativa en el sector turístic, fomentant les transaccions entre iguals, aprofitant un recurs bàsic com l’allotjament, la restauració local i els béns culturals i naturals locals, impulsant la comunicació autèntica entre població local i turistes i la redistribució territorial de la pressió turística. Perquè no ens enganyem, moltes grans plataformes, empreses i grups prometen experiències de connexió entre les persones locals i el territori visitat, però en realitat són un canal de distribució de l’oferta vacacional tradicional.
Cada vegada som més persones que estem d’acord: necessitem un turisme que sigui socialment just que incentivi millores laborals, l’autosuficiència i sostenibilitat energètica, que impulsi el coneixement dels productes, serveis i la cultura local, que s’integri en el paisatge i no abusi d’ell. Ara toca obrir un nou paisatge de transformació ecosocial, i Som Turisme comença a caminar.
0 Comments